Avui dia ja s’estan fent els primers passos d’un camí que ens conduirà a la implantació a gran escala dels criteris ESG, i el paper de les administracions públiques és clau ja des de l’inici.
Les autoritats públiques estan implicant-se en la generació de taxonomies públiques d’activitats sostenibles. En aquests moments aquestes guies són una opció no obligatòria per publicar el comportament ESG de les empreses, tot i que és possible que en els propers anys aquestes esdevinguin vinculants. Per exemple, la Comissió Europea va publicar una taxonomia pública d’activitats sostenibles el juny del 2019 en l’informe ‘Finançant una economia europea sostenible: una taxonomia’, realitzat per Grup Tècnic Expert en Finances Sostenibles, i s’espera que després del procés de realització d’esmenes aquest treball acabi sent el text base per produir una legislació europea més sostenible en el camp de les finances.
Altres iniciatives i investigacions sobre finances sostenibles, com l’Estàndard dels Bons Verds de la UE, també han previst una interacció amb aquesta Taxonomia, tot i que el seu impacte no només depèn de la Taxonomia en sí mateixa, sinó també del seu “entorn”. Per exemple, les propostes legislatives de la Comissió Europea sobre finances sostenibles també inclouen propostes d’esmena de les directives europees existents en el sector de les finances (MiFID II i IDD) per tal que incloguin “consideracions d’ESG al procés d’inversió i assessorament de manera coherent entre els sectors”. En un altre exemple, la Comissió proposa modificar el Reglament Delegat (UE) 2017/565 fent referència a la Taxonomia per a una definició de “inversió ecològicament sostenible”. Aquestes modificacions també proposen la creació d’un “requisit obligatori [a les entitats financeres] de tenir en compte les preferències d’ESG en el procés d’assessorament (tant en el perfil de clients com en la selecció del producte)”.
El treball de la Comissió Europea posa en el centre el paper dels criteris ambientals, els que considera el pivot central de l’estratègia per a unes finances europees per al futur proper, però deixa per desenvolupar els eixos social i de governança. La inclusió generalitzada dels criteris ESG en el sistema d’avaluació i comptabilitat de les empreses, implementada a través de sistemes de certificació externs objectius i eficients, com el posat en marxa per l’Agència Aequum ESG, poden ajudar a superar les limitacions que suposa confiar la sostenibilitat a marcs de responsabilitat empresarial exclusivament a l’àmbit ambiental.